C
CADET: Segell del rei Alfons XIII que circulà de l’any 1901 al 1905. ens presentava el monarca amb uniforme de cadet, és a dir, d’alumne d’una acadèmia militar. Els segells d’aquesta emissió solen estar descentrats.
CALCOGRAFIA: Procediment d’impressió de segells. Es caracteritza en que el traçat presenta un cert relleu gràcies a que el paper pren un major gruix de tinta i aquesta es rep de les talles i no de la superfície.
Sin: Talla dolça, aiguafort.
CALIBRADOR: Instrument per a determinar el gruix del paper del segell (col·leccionistes avançats).
CANCEL·LACIÓ: Marca aplicada als segells per les autoritats postals per a impedir que siguin utilitzats una altra vegada.
Sin: Matasegell.
CANVIAR: Acció de bescanviar segells. Un filatèlic dóna un o més segells a un altre, i l’altre li’n dóna un o més de diferents.
CAP-I-CUA: Dit de la parella de segells els quals un està imprès al revés de l’altre.
CARA: Part davantera d’un segell, la que porta el dibuix o imatge i inscripció.
Sin: Anvers.
CARLÍ: Partidari de Carles Maria Isidre de Borbó. Té importància filatèlica per els diversos segells que se’n editaren.
CARNET: Cartolina que conté tires de segells per al franqueig amb valors d’ús general. Presenta diverses avantatges com ara que s’evita que es malmetin els segells o que es disposa de diferents valors de franqueig sense haver de comprar diferents segells per separat.
CARRERA: Ruta, trajecte, itinerari que la correspondència seguia.
Sin: Segellada (en desús).
CARRETA: Marca de cancel·lació aplicada a les emissions dels anys 1857, 1860, 1862 i 1864. S’utilitzà entre 1857 i 1864. Estava format per un doble cercle concèntric, un dels quals està dividit en quarts on a cadascun es repeteix el mateix número (que és més gros) que hi ha al cercle anterior. 63 ciutats espanyoles tenien aquest matasegell que anava des de Madrid (1) i Barcelona (2) fins a San Roque (63), Cadis.
CARTA: Ens fixem amb alguns dels seus significats filatèlics: Sobrescrit: Paper plegat en forma de sobre a l’interior del qual s’escrivia el text. Porta les marques postals utilitzades abans de la creació del segell adhesiu. Cartes prefilatèliques: Cartes que portaven les marques d’abans del segell adhesiu.
CARTER: Persona que distribueix les cartes enviades per correu.
CARTOFÍLIA: Col·leccionisme de targetes postals.
CASELLA: Apartat de correus.
CATÀLEG: Llista descriptiva i numerada de tots els segells posats en circulació per un o diversos països. A Espanya el primer catàleg fou editat a Saragossa al 1870 per Esteve Argilès. Existeixen molts tipus de catàlegs: Catàleg general (Yvert & Tellier, Michel), catàleg especialitzat (Edifil, Anfil, Filabo. Són catàlegs espanyols), catàleg temàtic (Domfil de ferrocarrils, fauna, esports d’hivern, esports d’estiu,...).
CAUTXÚ: S’utilitza per a fabricar els corrons.
CEL·LOFANA: S’utilitza per a fabricar les bandes que separen les fulles dels classificadors o els sobres petits per guardar segells.
CENTENARI: Fa 100 anys d’algun esdeveniment o fet important. A Espanya s’aplica l’expressió “Primer Centenari” els segells emesos de 1850 a 1950, any en que es va commemorar el centenari del segell espanyol.
CENTRAT: Diem que un segell està centrat quan el dibuix o imatge d’aquest ocupa el centre del segell i equidista amb les vores del paper.
CEPT: “Conference Européenne des Administrations des Postes et des Télecommunications” (Conferència Europea d’Administracions de Correus i de Telecomunicacions). Fundada el 26 de juny de 1959 pretén agermanar els pobles seguint les disposicions de la UPU (Unió Postal Universal). És una Organització No Governamental. Cada any es realitza una emissió de segells per part de cada país membre sobre un tema comú. Aquestes emissions es distingeixen amb la inscripció “Europa” (actualment) o “Europa CEPT” (abans).
CERTANEN: Sin: exposició filatèlica.
CERTIFICAT: Dit de la correspondència que s’assegura mitjançant el pagament d’una tarifa suplementària a l’administració de correus. En cas de que Correus perdés l’enviament, hauria de pagar una petita indemnització.
CLÀSSIC: Es diu del segell emès abans de 1914, any en que es declarà la 1ª Guerra Mundial. Hi ha però certes discrepàncies sobre quina època considerar-la com a clàssica. Pel que fa a Espanya es considera que un segell és clàssic si ha estat emès de 1850 a 1882, de les emissions d’Isabel II fins a Alfons XII.
CLASSIFICACIÓ: Catalogació, selecció, ordenació, etc. dels segells.
CLASSIFICADOR: Llibre o carpeta amb fulls de cartró o cartolina que porten unes tires o bandes transparents de paper de cristall o material plàstic. Serveix per a col·locar provisionalment els segells abans de posar-los a l’àlbum.
Sin: guarda-segells (en desús).
CLAU: S’aplica al segell que per raons diverses ha assolit un preu molt superior als altres.
CLIXÉ: Planxa que pot ser gravada utilitzada en alguns mètodes d’impressió com el gravat al buit.
CODI POSTAL: Conjunt de 5 dígits utilitzats a partir de l’1 de juliol de 1984 a Espanya per a equiparar-se als altres països europeus. La seva finalitat és agilitar el tractament de la correspondència. A Espanya, els dos primers dígits signifiquen la província (Girona: 17; Barcelona: 08; Madrid: 28); el tercer dígit ens indica una ciutat important o itinerari bàsic; els dígits quart i cinquè identifiquen districtes urbans, àrees de repartiment o rutes de dispersió i zones rurals. Exemple: La zona del Barri Vell de Girona té el Codi Postal nº17004.
COL·LECCIÓ: Conjunt de segells i valors postals ordenats cronològicament per països o per temes i que estan col·locats en fulls de forma ordenada mitjançant xarneres o protectors de plàstic. Hi ha tres tipus de col·lecció: Universal (amb segells de tots els països. Avui en dia pràctica quasi impossible), nacional (segells d’un sol país) i especialitzada (comprèn un sol tema, per errors, aeris, etc.).
COL·LECCIONISME: Recerca i conservació d’objectes i tècnica per ordenar-los com cal. Hi ha moltíssimes possibilitats de col·leccionar objectes diferents aquí no esmentades.
COL·LECIONISTA: En el cas d’un filatelista, és una persona que aplega segells i els ordena per a formar una col·lecció. El primer col·leccionista del món sorgí al 1840, any de l’aparició dels primers segells a Gran Bretanya. Era el senyor John Edward Gray. El 17 de juliol de 1841 posà el primer anunci demanant l’intercanvi de segells al diari The Times. A Espanya, en Jaume Àngel Saura Mascaró és considerat el primer col·leccionista de segells a Espanya, l’any 1850.
COLOR: Sensació que experimenta la nostra vista quan un segell reflecteix o absorbeix determinats raigs de llum.
COMERCIANT: Persona o societat establerta de forma legal que es dedica a la compra, venda i intercanvi de segells i de tota classe de material filatèlic. El primer comerciant filatèlic del món fou el senyor J. B. Möens, de Brussel·les, l’any 1848. Pel que fa a l’Estat espanyol, no se sap ben bé qui va ser. Algunes veus diuen que fou en Josep Maria de Vergés i de Cardona el 1854 a Barcelona. D’altres pronuncien a en Josep Monge Fuentefria, el 1879 a Barcelona, com el possible predecessor del comerç filatèlic espanyol.
COMMEMORATIU: S’aplica al segell emès per a fer memòria d’un esdeveniment o personatge il·lustre. També per recordar dades del món científic, històric, artístic, etc.
Sin: Sèrie commemorativa.
COMPLAENÇA: Es produeix quan un funcionari de correus cancel·la (aplica un matasegell) a un o més segells que no estiguin enganxats a cap mena de correspondència. Normalment es fa amb segells de baix valor per al que s’anomena paqueteria.
COMPOSICIÓ: Elements que formen part de la impressió d’un segell: disseny, dibuix, inscripció, colors, etc.
COMPTAFILS: Tal i com ho diu la paraula, aquest estri filatèlic serveix per a comptar els fils que fa el paper a fi i efecte d’evitar falsificacions. També ens permet veure altres petits detalls inapreciables a simple vista.
COMÚ: Segell de tirada il·limitada amb molts valors postals diferents. Només es diferencien pel to del color i la tarifa de cada segell. Aquest cas seria el dels segells del Rei a Espanya.
Sin: Ordinari, general, bàsic, etc.
COMUNICACIÓ: Es tracta de transmetre un missatge per fer saber alguna cosa de paraula, escrita o a través de qualsevol mitjà de comunicació.
CONCORDANÇA: S’aplica a la maximofília (col·leccionisme de targetes postals amb il·lustració) quan hi ha una concordança entre el segell, la imatge i el matasegell.
CONGRÉS: Reunió o assemblea d’afeccionats i interessats en la filatèlia per qualsevol motiu.
CONSERVACIÓ: És tenir cura del material filatèlic impedint que sigui alterat o destruït.
CONTROL: S’ha de demostrar que el nombre d’exemplars tirats d’un segell són exactes amb el nombre que en un principi s’havien de posar en circulació. Això se sap gràcies a que les fulles porten uns números de control al seu marge o al seu dors. D’aquesta manera també es pretén evitar falsificacions.
CONVENI POSTAL: Regula la bona marxa dels serveis postals entre països. França i Espanya ja signaren al 1601 el lliure pas de correspondència entre els dos estats.
COORDINACIÓ: Aplicat a la maximofília quan hi ha petits matisos en la concordança dels seus elements. Per exemple: el segell és del retrat d’un pintor, la targeta postal hi ha una imatge del lloc on va néixer i el matasegell és del lloc on va morir.
CORNETA: Trompa petita que utilitzava el postilló de la posta o diligència per avisar els habitants d’una població de l’arribada del correu. Aquest instrument ha passat a ser el símbol del servei postal de diversos països, entre ells Espanya.
CORRESPONDÈNCIA: Conjunt franquejat de cartes i tot tipus d’efectes postals de les trameses que reben, circulen o lliuren a les oficines postals.
Sin: Correu.
CORRESPONSAL: Filatelista o comerciant que manté correspondència amb un altre amb la fi d’intercanviar segells i tota mena d’efectes postals que tenen relació amb determinats països o temes.
CORREU: Conjunt de cartes, impresos i altres trameses que circulen per mitjà del servei de Correus. També s’inclouen els telegrames.
Sin: Correspondència.
CORREUS: Lloc on es rep la correspondència i es fan les trameses. També és el servei de Correus, que a Espanya l’anomenem Correus i Telègrafs.
Sin: Servei postal.
COTITZAR: Assignar el preu o valor d’un segell o sèrie al mercat.
COURE: Metall molt utilitzat per a realitzar les planxes on els gravadors executen els dissenys per a imprimir els segells. Aquest metall és de color vermell fosc, dúctil (se’n poden fer fils), mal·leable (se’n poden fer làmines) i molt bon conductor de la calor i electricitat (se’n fan fils elèctrics).
CREU ROJA INTERNACIONAL: És un dels temes que té més afeccionats dins de la temàtica. Les primeres franquícies per a aquesta institució universal són adoptades a Suïssa el 1870-1871. A Espanya no s’adquiriren fins al 7 de desembre de 1907.
CRISTALL: Paper fet transparent amb un procediment anomenat calandrat. El calandrat disposa d’una màquina anomenada calandra que consisteix en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa el paper que és sotmès a l’acció combinada de la pressió i lliscament.
Sin: Paper de brillantina, cel·lofana, acetat de cel·lulosa, manila, seda, plàstic i a Amèrica del Sud s’anomena “glassin” de l’anglès “glassy” (vidre, cristal·lí).
CRITICAR: Examinar i jutjar com a crític un tema filatèlic.
CRONISTA: Autor d’articles que tracten de la filatèlia.
Sin: Periodista filatèlic.
CRONOLÒGIC: S’aplica a l’ordenació dels segells en una col·lecció o catàleg partint de la seva data d’emissió.
CURIOSITAT: Dins de la filatèlia trobem tres matisos dins d’aquest mot: Curiositat (petit defecte, fer expressament o per atzar, que té una planxa i que pot desaparèixer), error (petit defecte que té la planxa i per tant tots els segells tindran el mateix defecte) i varietat (variació que presenta un segell durant la impressió). Un altre matís és la màcula (taca en un segell).
CURT: Abans, quan els segells es tallaven amb tisores, a vegades es tocava gairebé el marc del segell. Per tant un marge curt és quan gairebé no té marge un segell.