E
EDICIÓ: Mot que pot aplicar-se a l’emissió d’un segell o sèrie encara que no és molt freqüent.
EDUCACIÓ: Un dels objectius de la filatèlia és l’educació d’infants i adults sobre molts temes diferents: Història, ciència, art, esports, medi ambient, etc.
EMBALUM: “bulto postal”, embalum postal: Timbre especial per a la tramesa d’objectes voluminosos o amb un format poc corrent. És propi de Llatinoamèrica.
EMERGÈNCIA, FRANQUEIG DE: Ús dels segells que no són propis de correus per diferents causes com: Per manca de segells normals o valors determinats, segells bisectats, etc.
EMETRE: Sin: Produir, posar en circulació segells, fabricar, confeccionar, imprimir segells.
EMISSIÓ: Segell o grup de segells que s’imprimeixen amb el mateix disseny, idea, motiu o finalitat, i es posen en circulació a la mateixa data.
EMPREMTA: Marca o reproducció d’una imatge obtinguda gràcies a un cop sec o pressió. Els matasegells són empremtes.
ENCUNY: Peça o superfície plana de metall (generalment d’acer) on és tallat el dibuix, figura o motiu que cal imprimir a un segell, moneda, etc., que s’obté a pressió o amb un cop. L’artista gravador utilitza el burí per gravar l’encuny.
ENGOMAT: Es diu al segell que té el revers untat amb goma líquida, formant una pel·lícula transparent que facilita el seu enganxament.
ENQUADRAR: Col·locar la impressió d’un segell de manera que quedi centrada respecte als costats, als marges.
Sin: Centrar, emmarcar.
ENREIXAT: Es diu de la quadrícula emprada per a descompondre la imatge en petits punts de llum per tal d’obtenir altres tons de color en els gravats directes.
Sin: Engraellat, trama.
ENTER: Amb aquest nom designem tota peça o valor postal que porti un segell imprès. La impressió pot anar sobre paper o cartolina, presentant formes variades segons destinació i ús postal: targeta, sobre, rebut, etc. Aquests segells perden tot el seu valor filatèlic si es retallen o separen. De fet, el seu nom ens indica que s’ha de col·leccionar la peça completa, íntegra, sencera, entera. El terme “enterofília” no s’utilitza gairebé mai per a designar el col·leccionisme d’enters postals, encara que seria recomanable utilitzar-lo com ho fan per el col·leccionisme de targetes màximes (maximofília), etc. El primer país que posà en circulació enters postals fou Austria-Hongria l’any 1869. A Espanya no arribaren fins al 1 de desembre de 1873.
EPIGRAFIA: Ciència que estudia les inscripcions que apareixen en els segells. És molt important en la filatèlia perquè ens permetrà saber de quin país és el segell, any d’emissió, finalitat de l’emissió del segell, etc.
EQUIDISTANT: Es diu del marge que té la mateixa distància del marc del dibuix respecte als altres costats.
EQUIPAMENT: Conjunt d’utensilis i instruments especials dels que un col·leccionista filatèlic se serveix per a estudiar i col·leccionar segells.
EQUIPATGE: Segells destinats únicament a franquejar equipatges en el seu transport amb tren. Es va establir el 1936 a Bèlgica únicament i s’utilitzaren segells de paquets postals (també transportats només amb tren) dels anys 1923-1931. Van ser sobrecarregats amb la inscripció “Bagages Reisgoed”.
ERROR: Errada comesa en preparar els segells originals, matrius impressores i planxes. Es poden cometre equivocacions en la impressió, en el dibuix i en la idea de l’efecte postal.
Sin: Equivocació, lapsus, falsedat, falta, malencert, etc.
ERUDIT: Es diu de la persona que té una gran coneixença del col·leccionisme filatèlic, de les branques relacionades i dels segells.
Sin: Especialista, expert, versat, docte, savi, etc.
ESCUT: Sèrie de segells espanyola que consta de 57 segells, amb un facial de 5 pessetes exceptuant el darrer, el de l’escut d’Espanya, que consta de 10 pessetes. Es tracta dels escuts de les 56 capitals de província espanyoles que hi havia a mitjan de segle passat (s. XX). En el plec s’hi llegeix “Serie de escudos” i als catàlegs podem trobar-la com “Escuts de les capitals de província espanyoles”.
ESGOTAT-ADA: Es diu del segell o de la sèrie que ja no està en venda a les oficines de Correus per haver-se demanat tots els exemplars disponibles. Logista, filial de Tabacalera S.A., tenen el control de la distribució de timbres de correu a l’estat espanyol.
Sin: Exhaurir, acabar, extingir, etc.
ESPECIALISTA: Filatelista que es dedica a l’estudi i col·leccionisme d’efectes postals, que estiguin relacionats només amb un país, un tema o una branca concreta de la filatèlia, etc. També significa que un filatelista destaca molt en una branca d’aquesta afecció.
ESPECIALITZADA: És una col·lecció que: A) Aplega els segells d’un sol país o d’uns quants països que tenen alguna relació de tipus geogràfic, etc. (exemple: Benelux). B) Està formada per un conjunt de segells d’una mateixa sèrie o emissió però que consta de tots els errors i varietats, etc. C) Col·lecció extraordinària, peculiar, com poques n’hi ha.
ESPECTROGRAFIA: Tècnica que es basa amb els espectres (que són una imatge formada per un raig de llum subjectat a dispersió) per a descobrir si un segell és fals.
ESPECULADOR: Persona que fa operacions filatèliques de forma no massa legal. Compra grans quantitats de segells per a després extreure’n un benefici molt superior. També es pot especular amb la seva fabricació ja que alguns països han donat les seves planxes d’impressió a canvi de diners o de la gratuïtat de fabricació dels segells.
Sin (de compra en aquest cas concret): Acapara, abassega, agabella, arreplega, arrambla, trafica.
ESPECULATIU-IVA: Se’n diu de la sèrie o segell que ha estat emès amb aquesta finalitat d’especular. D’aquesta manera se’n podrà treure gran quantitat de divises i s’abusarà del col·leccionista en profit propi. La Federació Internacional de Filatèlia (FIP) prohibeix la presència d’aquests segells en exposicions i considera motiu d’aquest frau: A) Sobretaxa superior al 50%. B) Segells sense dentar. C) Venta sota condicions especials. D) Fabricació privada. E) Cancel·lació prèvia (amb matasegell imprès). F) Emissió de segell i fulleta. G) Emissions no autoritzades de països que no existeixen. Etc.
Sin: Segells marginats.
ESPORT: Quasi no hi ha cap país que no hagi emès segells dedicats als esports. És una de les temàtiques que té més adeptes i seguidors. Una de les millors i més completes col·leccions esportives del món és la de l’ex president de Comitè Olímpic Internacional, el català Joan Antoni Samaranch. Aquesta col·lecció és única en el món perquè està composta per blocs de quatre.
ESTAFETA: Lloc on són lliurades i recollides les cartes i tot tipus de correspondència. També hi trobem els apartats de correus.
Sin: Oficina de correus.
ESTALVI: En filatèlia es parla d’estalvi quan ens referim a que col·leccionar segells és una bona inversió a llarg termini.
ESTAMPACIÓ: Es tracta de fer un dibuix amb relleu mitjançant la pressió del motlle.
Sin: Estampat.
ESTAMPETA: Segell de correus o fiscal. És el diminutiu d’estampa, utilitzat a Llatinoamèrica.
Sin: Segell, timbre. “D’estampilla”, “gomígrafo” (usat a Llatinoamèrica).
ESTANC: Establiment on podrem trobar els segells i d’altres productes com tabac o encenedors.
ESTAT: Conjunt de coses i característiques que ens permeten qualificar un segell. Podem dir que és excel·lent, bonic, perfecte, bo, dolent, etc. Pel que fa a la banda comercial, s’usen més un altre tipus d’expressions: defectuós, normal o de luxe. Estat espanyol: segells emesos en la zona nacional durant la guerra civil espanyola (del 18-07-1936 al 01-04-1939). S’utilitzà aquest nom per diferenciar-los dels republicansl.
Sin: De defectuós (imperfecte, mancat, no gaire bo, insuficient, en mal estat); de normal (corrent, usual, correcte, en bon estat); de luxe o luxós (magnífic, esplèndid, exquisit, estupend, en estat superior).
ESTEREOTÍPIA: Procediment per reproduir en planxes de metall un gravat o un motlle de tipus movible. Les planxes les obtenim agafant el motlle original i s’extreu un negatiu mitjançant un cartró especial, gràcies a la pressió d’una premsa. Quan tenim el cartró negatiu, també anomenat flam, s’injecta el metall fos que un cop refredat serà la planxa. Les planxes poden ser corbes o planes, segons si són emprades en rotatives o en màquines planes.
ESTOIG: Embolcall de paper transparent que guarda i protegeix el segell. Pot tenir diverses formes: Sobre, tira, banda, funda, amb fons negre, etc.
ESTRANGER: Es diu del segell que s’atribueix a un altre país, no al nostre. També s’aplica a la tramesa postal dirigida cap un altre país. No puc deixar de banda la cancel·lació estrangera sobre segell espanyol. Quan s’implantà el segell autoadhesiu a Espanya, es decretà que les cartes dirigides a l’estranger (exceptuant Itàlia), anirien sense franqueig i per tant el destinatari havia de pagar els ports. Alguns ho ignoraven, i arribaven cartes a l’estranger franquejades amb segells espanyols. Per això hi ha segells d’Espanya que estan cancel·lats amb matasegells francesos, alemanys, etc.
ESTUCAT: És un paper proveït amb una capa d’estuc (pasta aplicada com a poliment o acabat de superfície) que li dóna millor opacitat i impermeabilitat. S’utilitza en gravats i fotogravats de trama fina.
Sin: En francès s’anomena “couché”.
ESTUDI: Acció i efecte d’estudiar i conèixer la filatèlia.
ETIQUETA: Pot tenir diversos significats: A) Vinyeta que s’enganxa a la correspondència amb finalitat publicitària. B) Segells especulatius emesos per buidar les butxaques dels col·leccionistes. La FIP disposa d’una llista negra d’aquests segells que no es poden posar en exposicions. C) Etiqueta franquejadora: Indicació autoadhesiva que compleix les funcions del segell. Gràcies a aquesta, el segell va en retrocés.
Sin: A) Rètol, inscripció, marca, dibuix, etc. B) Segells prohibits, segells marginats, segells especulatius. C) Titllet, rètol, inscripció, papereta, butlleta, bolleta, bo, etc. Cap d’aquestes s’usa normalment (d'etiqueta franquejadora).
EXEMPLAR: Cadascun dels segells d’una col·lecció. Podem parlar d’exemplar de luxe (és un segell excepcional, amb amplis marges, molt bon estat), normal (és un segell corrent, amb vores completes però reduïdes) i defectuós (és un segell amb alguna imperfecció).
EXPENEDORIA: Lloc on és expesa una cosa: expenedoria de segells, de tabac, etc.
Sin: Estanc.
EXPERT-A: Un gran coneixedor de la filatèlia.
EXPOSICIÓ: Exhibició pública organitzada de segells, efectes postals, literatura (que en filatèlia ens referim a publicacions) o qualsevol material relacionat amb la filatèlia per tal de promoure-la i estimular el seu coneixement. La primera exposició de segells tingué lloc a País l’any 1892 gràcies al doctor Legrand. La segona es celebrà a Viena l’any 1894. A Espanya no arribaren fins al 1909 a València. La més important del món s’obrí al públic el 27 de març de 1960 a Barcelona, al Palau nº1 de Montjuïc, durant el I Congrés Internacional de Filatèlia (CIF/60). Hi havia quatre mil sis-centes vitrines i les millors col·leccions d’Espanya i d’Estats Units, la de la reina Isabel II d’Anglaterra, la de Rainier III de Mònaco, la de Dupont de Bèlgica, etc. Com a curiositat puc afegir que el certamen ocupava 60.000 m2 i per visitar-la tota hom havia de fer un trajecte de 15 quilòmetres.
Sin: Demostració, competició, etc.
EXPRÉS: Segell per a la correspondència de caràcter urgent, sense retards. També n’hi ha per a trens exprés.
Sin: Urgent.