ABANS DEL DESCOBRIMENT D'AMÈRICA:
Collita del papir a Egipte. Aquest material fou un element important pel transport dels primers missatges.
2500 anys aC, a Egipte ja existia una extensa xarxa de missatgers postals gràcies a l'utilització del papir per a escriure'ls.
L’Imperi Xinès, en l’època de la dinastia Tchou (1255-1122 aC), disposava d’un eficient sistema de correus que es considera que era millor que els d’avui dia. Comptava amb cases de posta a on els missatgers podien descansar i canviar el cavall. Marco Polo en fou testimoni directe i quan va tornar va explicar meravellat com era el sistema de cases de posta. Hi havien 5 rutes, 16.000 cases de postes controlades per 70.000 treballadors que podien recórrer 230 quilòmetres cada dia.
Els Medes i els Perses també posaren en pràctica el sistema de transmissió de missatges. Se sap que Cyrus (559-529 aC) va reorganitzar un sistema de correus que funcionava des de feia mil·lenis. L’escriptor grec Herodoto va escriure sobre els correus perses: “Ni la neu, ni la pluja, ni la nit, impediran que aquests correus compleixin amb el seu deure”.
Les torres de fum eren utilitzades pels romans per comunicar-se cap a l'any 150 dC.
Quan la Mar Mediterrània s’anomenava Mare Nostrum també se seguí la tradició mesopotàmica. Hi ha un fet històric que ens ho corrobora: el corredor de la batalla Marató (490 aC), un missatger que va recórrer 42 quilòmetres fins Atenes i morí després d’anunciar la victòria dels grecs. L’Imperi Romà utilitzà un sistema més ampli i eficaç per unir Roma amb els punts neuràlgics i més llunyans de l’Imperi mitjançant la utilització de cavalls i carros que circulaven per les vies romanes. Sense aquests camins de comunicació, Roma mai hauria existit. Cap a l'any 150 dC, els romans disposaven d'una xarxa de centenars de torres que, al llarg de 4500 km, transmetien missatges mitjançant senyals de fum.
A Perú, amb els Inques, el servei de correus arribà al màxim de perfeccionament just abans que s’iniciés la conquesta per part dels espanyols d’Amèrica del Sud. Aquesta cultura, totalment centralitzada, no coneixia ni el cavall ni l’escriptura, fets que no evitaren la creació d’una complexa xarxa de correu. L’emperador creà un sistema de circulació molt ràpid i fiable i arribà a construir una via de comunicació de 2.400 quilòmetres entre Cuzco i Quito travessant la muntanya. Els missatgers recorrien 10 quilòmetres cada hora, i cada 20 quilòmetres feien el relleu transmetent el missatge de forma oral d’un a l’altre. En 10 dies recorrien els 2.400 quilòmetres.