El seu “inventor” fou ROWLAND HILL.
Retrat de 1837.EL NAIXEMENT DEL PRIMER SEGELL:
El seu “inventor” fou ROWLAND HILL.
Retrat de 1837.
Al 1794 les primeres diligències postals circulaven per les carreteres angleses, vies incòmodes i perilloses. En aquell moment correus era un dels serveis més lents de Gran Bretanya. A partir de 1795 es construïren a les carreteres una sèrie de serveis i cases de postes, que fou vist per part de l’aristocràcia com un fenomen ridícul.
A partir d’aquest moment, els carruatges podien arribar als 13 o 14 km/h cosa que marejava a algun viatger. De fet, se sap que la Comtessa de York va suspendre el seu viatge a Londres per por a l’alta velocitat ja que es pensava que li podia produir la mort. La reforma del servei postal anglès arribaria una mica més tard de mans d’un important treballador de correus anomenat Rowland Hill que crearia el primer segell i una tarifa postal única (one penny).
Fins aquest moment, el correu només es podia utilitzar per mitjà de franquícies o permisos. L’Estat i persones escollides expressament no els calia cap tipus de permís.
A partir de 1833 s’arribà a un punt culminant de l’opinió pública anglesa: els correus seguien essent lents (menys que el segle anterior, però encara eren molt lents), insegurs i de les classes d’èlit. En Rowland va rumiar en totes aquestes queixes i va idear les POST OFFICE REFORMS i es dedicà a fer conferències per a sensibilitzar a la gent del problema i suggerir la seva idea: un segell de correus basat en el previ pagament de la tarifa corresponent de l’enviament com a nou símbol del servei postal.
El pare del segell, en ROWLAND HILL.
Aquesta explicació anterior és l’explicació tècnica. Potser es coneix més el que diu la llegenda: Mentre en Rowland Hill estava fent conferències a Escòcia, entrà en una fonda (per a beure alguna cosa o per a resguardar-se del fred). Quan estava a dins de la fonda, arribà un carter que donà a una criada una carta. La noia digué que no tenia diners per a pagar l’import de la carta. Després de que Hill s’oferís a pagar l’import de la carta la criada s’hi negà. Més tard, la criada li confessà que la carta (sembla ser que era del seu germà) estava en blanc, i que es comunicaven mitjançant senyals que escrivien al sobre. D’aquesta manera evitaven pagar la fortuna que representava pagar la carta. Així, en Rowland va rumiar que seria millor que el remitent pagués l’import de la carta i s’estalviarien petits contratemps com aquests.
Avui s’ha demostrat que enviar cartes en blanc i amb senyals al sobre era una pràctica generalitzada. Per tant, per a evitar aquests abusos i d’altres, Hill ideà el segell amb tarifa única i pagament previ. Aquesta proposta del segell arribà al Parlament malgrat l’oposició del ministre d’Hisenda. 150 parlamentaris sol·licitaren a la presidència que s’adoptessin aquestes mesures. Acceptades al 1839 començaren les reformes a partir del nomenament de Hill com a secretari general.
El primer segell del món, el "one penny".
En poc temps es triplicaren el nombre de cartes. El 6 de maig de 1840 apareix el que és considerat el primer segell del món, de tarifa única d’un penic per a cada carta de mitja unça de pes enviada des de qualsevol punt de les Illes Britàniques. El segell era engomat per la part anterior, de color negre i no apareixia el nom del país per bé de que Gran Bretanya era l’únic país emissor. Encara avui no figura el nom del país i només podem veure-hi el bust del monarca que regenta en el moment de l’emissió del segell.
Gràcies a l’èxit obtingut per les Illes Britàniques, molts països decidiren imitar-ho. Deixant a part alguns correus privats locals d’algunes poblacions d’Estats Units i el correu del mercader Lady Mc Leod a l’illa de Trinitat, foren: