LA IMPLANTACIÓ DEL SEGELL A ESPANYA:
Carta prefilatèlica que tal i com ho diu el mot prefilatèlia, circulà abans de l'aparició del segell.
El govern espanyol s’interessà ben aviat pel nou sistema postal fins que una Ordre de 17 d’agost de 1843 del Ministeri de Governació proposava al Director General de Correus que ja que es disposava a establir el sistema del franqueig previ dels efectes postals, es dotés el servei postal de rapidesa i seguretat.
Com totes les administracions, la lentitud va caracteritzar aquest procés i no fou fins al 1849 que entrà en vigor el Decret. Aquest document ens indicava que s’havien de simplificar les operacions postals i que “el públic guanyarà amb l’abaratiment de les cartes i menor temps en rebre-les”.
Primera emissió de segells de l'estat espanyol.
D’altra banda, els segells que es volien posar a la venda el dia 1 de gener de 1850 eren els de 6 i 12 cuartos i els de 5, 6 i 10 reales, però els valors de 12 cuartos i 10 reales no es posaren a la venta fins al febrer del mateix any gràcies a la ineficàcia del servei postal segons unes comptes generals que publicava cada mes Correus.
A Espanya, l’ús dels segells per a franquejar efectes postals fou voluntari fins al dia 1 de juliol de 1856, dia a partir del qual era obligatori l’ús de segells. Per a fomentar el seu ús, les cartes que anaven franquejades amb segells pagaven 6 cuartos, i les que no portaven segell havien de pagar 1 real (8 ½ cuartos) en els primers anys. Com sempre, el govern espanyol ha realitzat coses absurdes, aquí en tenim un clar exemple: les cartes franquejades amb segells eren abonades amb 6 cuartos les senzilles, 8 cuartos les que pesaven 8 argenços (unitat de pes) i 12 cuartos les que pesaven fins a una unça. Com que no hi havia segells de 2 cuartos per a unir als de 6 cuartos i fer el de 8 cuartos ,es decidí que la carta que pesava 8 argenços havia de pagar 12 cuartos amb segells i si anava sense segells pagava només 10 cuartos.
Segons el Compte General de l’Estat, el servei de Correus havia transportat a l’any 1850 un total de 13.483.757 cartes senzilles i havia venut 6.226.727 segells de 6 cuartos. Això ens demostra que la meitat de les cartes anaven sense segell, possiblement per la desconfiança de que no entregaren la carta un cop pagat l’import de la carta.