Prosa que quedà en 3r lloc en el concurs dels jocs florals de Sant Jordi 2001 (23-04) del 2n cicle d'ESO a la Salle Girona. El tema el proposà l'Ajuntament de Girona, que es titulava "Les noves generacions de gironins i gironines":
OBRE ELS ULLS
Girona. Que n’és de bonica. Que n’és de meravellosa. La seva resplendor durant la nit contrasta amb la foscor dels voltants. Les estrelles il·luminen una ciutat a on només existeix bellesa. La seva grandesa al pas dels segles ha fet que sigui coneguda arreu. Però ara és el moment d’obrir la porta. És el moment de conrear el futur. Però per fer això, primer hem d’obrir ben oberts els ulls.
Moltes vegades, segur que la majoria de nosaltres hem dit el següent: -Mireu! Un “moro”! Aquest país s’està convertint en “morolandia”! Bé, moro significa habitant del Magreb, regió del Marroc. Només de veure un immigrant, moltes vegades ens passen pel cap les 1000 i 1 coses negatives sobre ell. A mi també...<<...ai, i si aquell moro roba?...quina mala pinta que té...marxem que està ple de moros...vigileu que si et treu una navalla...tots tenen la mateixa cara...>>. Oi que pensem això i moltes altres coses semblants d’ells? Estic d’acord en que hi ha alguns que han hagut de robar o cometre delictes per diverses raons, com són: no se’ls hi ha donat cap altra més oportunitat o sortida, venen d’ambients marginals,... Els veiem tots així perquè ho mirem amb les ulleres del racisme i la intolerància, o no mirem. Fem el petit esforç de mirar més enllà, amb unes ulleres del sentiment humà. Què veiem ara? Hem de deixar que aquell immigrant es mori de gana i per tant hagi de robar? Hem de consentir que diverses persones els facin la vida impossible o que els immigrants facin mal als d’aquí? Això és un autèntic dil·lema.
Centrem-nos amb la història. Per Girona han passat una gran quantitat de civilitzacions i pobles diferents, ja que tradicionalment ha estat una ciutat de pas. Des de els Íbers fins als Víquings, des dels Romans fins als Jueus o des de els Grecs fins als Musulmans. Al segle XX hi ha hagut 3 moviments importants de persones a Catalunya. A principis del segle passat els catalans emigraren cap al nord, és a dir, cap a França i Alemanya. A mitjan segle XX, milers de persones de diversos punts de l’Estat Espanyol arribaren a Catalunya buscant un lloc de treball i la millora de les condicions de vida. A finals del passat segle, començaren a arribar immigrants procedents de l’Àfrica del Nord, l’Àfrica Sub Sahariana i l’Amèrica Llatina.
Us voldria fer un plantejament: a qui li agradaria treballar d’escombriaire? I de temporer als camps? O qui és de nosaltres que té o tindrà 2 o més fills? Jo tinc la resposta: els immigrants. Per tant, per més que siguin criticats i que delinqueixin o siguin malfactors –segons la societat- ens aporten moltes coses que no donem importància, però que si ens parem a pensar ho són molt d’importants.
Les generacions futures a Girona, no només estaran formades per gironins i gironines de naixement, sinó que podrem trobar-hi des de un australià a un noruec passat per un jueu o un moro. Persones de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud. La societat del segle XXI ha de ser una societat oberta als nous corrents, i no només de moda o de música, sinó nous corrents de persones que arriben amb esperança de ser acollides. Ho hem d’acceptar. És difícil, sí. Costarà molt si s’arriba a aquesta societat tolerant, sí. Però si volem estar a l’altura de les noves necessitats ens hi hem d’adaptar.
No només els gironins de naixement ens hem d’adaptar, sinó que hem d’ajudar a aquestes noves generacions i persones vingudes d’altres llocs a adaptar-se aquí. Aquell pare musulmà que no volia que la seva filla fes l’assignatura de gimnàs, aquell moro que té molts problemes amb la delinqüència o aquella mare que té por del que diran perquè porta el chador posat. Obrim-los les portes per a que entrin al món occidental i acceptin que aquí hi ha una cultura diferent a la seva, però sense menysprear ni titllar d’inferior la seva.
Hem de trobar l’equilibri. L’equilibri de que ningú és superior a ningú. Tots som persones, i com a persones tenim els mateixos drets. Dret a la vida, dret a una casa digna, dret a l’alimentació, dret a l’escolarització,...
Últimament es senten comentaris de que el món occidental vol que tots els pobres es morin. Que tots els habitants d’Àfrica, desapareguin. M’agradaria preguntar: quin tipus d’actitud és aquesta? No estic fent aquest text des del punt de mira religiós, sinó com he especificat abans, segons el punt de mira del sentiment humà. Per tant aquestes actituds no són de persones humanes, són d’altres éssers que només saben el significat de la paraula diners.
Fa escassament una setmana, el Ministeri de Foment ha publicat unes estadístiques sobre el nombre d’immigrants a les comarques gironines. Un 6,25% ho són, és a dir unes 31.000 persones. 12.000 i escaig persones són procedents del Marroc. Fem que s’integrin a les nostres vides i que quan anem pel carrer no tinguem actituds en contra d’ells. Si volem que Girona agafi el tren d’Alta Velocitat del segle XXI, fem tots els possibles per a ser una societat oberta. És molt complicat, ja ho sé. Però si tots féssim un petit esforç, es pot aconseguir. Recordem que <<els petits canvis són poderosos>> i fem-la lema dels gironins.
Espero que aquest text faci reflexionar sobre una problemàtica que tenim a sobre i que hem de solucionar tan aviat com es pugui, però de la millor manera possible: RESPECTE.
Girona, a on mai es pon el sol, a on sempre és primavera, a on l’aigua és cristal·lina, a on no existeix la foscor. Girona, les tres vegades immortal Gerunda. Girona, la porta del segle XXI.
Jordi Bes.