LA DANSA UN ART PER A TOTHOM:
És veritat que sovint la gent sent parlar de la dansa però no és una cosa que s'acostumi a tractar tots els dies la veritat és que la televisió per exemple la deixa força de costat suposo que per la quantitat de públic que atrau aquest art que jo trobo essencial per a moltes coses. Encara no entenc com a les notícies poden fer una secció d'esports si únicament es limiten a parlar del futbol (que el respecto molt) i no parlen quasi mai de natació, waterpolo, tennis... Jo el que m'agradaria és explicar-vos perquè la dansa i no d'altres, moltes vegades persones amb problemes de constitució del cos els metges els hi aconsellen que facin dansa, persones i nens amb problemes de timidesa i expressió els ajuda el fet d'anar a una classe a moures estimular el seu cos, expresar-se sentint la música i aprendre a ballar, tenir ritme, a mi fins i tot quan tinc mal de cap, estic trist, cansat, aburrit m'ajuda a superar-ho. Sóc un noi i m'agrada ballar suposo que és perquè ho he heredat de la meva mare que té una escola de dansa aquí a Girona, i la veritat és que no me'n penedeixo gens encara que em molesta molt el fet de que gent et pugui arribar a discriminar i insultar pel sol fet de ballar; cada cop està més de moda i per sort hi han més nens que comencen a provar-ho; i jo ara actualment començo a passar d'aquestes discriminacions ja que comprenc que al món i ha molta gent inútil que no veu res més que el que ténen davant dels seus propis ulls. Ara que també hi ha molta gent per sort que em fa costat personalment i que fins i tot vénen a veure festivals al teatre com si anéssin a veure qualsevol altre esport. Dintre de la dansa podríem englobar molts tipus de balls però en els que jo he treballat són el ballet ( la mare de la dansa), contemporani (deixar anar el teu cos, imaginació i creativitat), espanyol (art gitano amb molta energia i força) i jazz (potser un dels que m'agrada més, ja que també m'agrada molt aquesta música que té tant de swing). Jo personalment no he fet més coses encara que n'hi han moltes més per fer. Es comença a acceptar els nens i nenes a partir dels tres anys una edat molt important en que curiosament he tingut el privilegi de treballar-hi, en que aquests s´ho passen d'allò més bé, ja que fan servir la imaginació i potencien la creativitat ja que més tard quan ja són més grans es comença a treballar la barra que això ja comença a ser un pèl més duret però tot i així a mi m'agrada perquè és una sensació molt important la que puc percebre que és SENTIR EL MEU COS com el treballo, com l´estiro, quin moviment faig... que no pas aquestes classes que ara estan de moda que l'únic important i fonamental és SUAR i copiar al professor d'uns moviments inútils que no es treballen i que fins i tot gent a vingut amb greus i seriosos problemes musculatoris. Desitgo que aquest breu article us hagi agradat i ja sapigueu una mica més d'aquest art tant bonic que actualment poc s'en parla i la veritat val la pena intentar-ho.
Guillem Brull Bover.