Comentari d'un fet que va passar a una població de la Costa Brava el dia 22-07-2001. No desisteixin de llegir-lo ni pensin que és una "tonteria". Possiblement riuran i descobriran una realitat que no es veu a la televisió però que existeix:
TOT PER DOS POLLASTRES:
Avui hem anat a la platja, com un diumenge "normal" d'estiu. Teníem convidats a casa i, a part de cuinar nosaltres, hem decidit que compraríem un parell de pollastres a l'ast. És una solució molt corrent quan no es té ganes de cuinar, oi? Què vols fer-hi, la mandra ens abraça a tots quan arriba l'únic dia de descans terrenal. Com havíem posat en pràctica les últimes vegades, volíem comprar-los al supermercat INTERMARCHÉ de Sant Antoni de Calonge (Girona).
Hi ha anat el meu pare, els ha comprat i després d'arribar a casa ha comprovat que, efectivament, eren del dia anterior ja que estaven freds. Després hem tingut la brillant idea (o no tant brillant) d'anar a el supermercat INTERMARCHÉ on havíem comprat aquells pollastres per intentar tornar-los i que ens donguessin dos del dia d'avui.
Xino xano, per la carretera que uneix Sant Antoni de Calonge amb Platja d'Aro i Palamós, ens hem digirit cap a l'Univers dels "Tres Mosqueteros" on, segons diuen, "más barato imposible". Quan hem arribat, el primer que els nostres ulls han vist, ha estat una parella de turistes procedents d'algun punt de l'Estat Espanyol reclamant la mala fabricació d'una mena de batedora -que en quatre dies, si es que arriba a tant, ja la podran enterrar a les golfes de casa- que podria qualificar "de usar y tirar".
Ens toca a nosaltres. El "recepcionista de turno" -sol ser gent que no serveix ni per pelar patates- ens mira amb cara de pomes agres (no en tenen cap més, semblen robots programats). Abans de dir res ja ens salta amb una frase irònica, impotent, com la següent: "Sembla ser que és el dia dels canvis avui". Amb aquest flaix un ja sap veure que la cosa no anirà molt bé que diguéssim. Comentem el tema dels pollastres i la cosa es comença a posar "negra". Una suor que de mica en mica se li escorre pels porus del front és signe de covardia. Després, arriba la ironia fins al punt de la inutilesa: un somriure tímid sota els llavis volguent dir que no estem bé del senderi. I comença a deixar anar frases destortilligades com "No ho puc fer, és una qüestió d'estètica", "Què vol que faci? Que llenci els dos pollastres?" o "Jo els vendré a un altre". Una nova intenció de que ens els canvii és demanar-li que se'ls miri (per segon cop), perquè vegi que no han estat manipul·lats ni tocats. Ni en fa cas de la frase. Llavors ens parla de que els podem escalfar al forn i llestos. Jo, com a bon consumidor que lluita pels seus drets, no em callo i deixo anar un nou flaix que el deixa mig atontat: "Oi que quan vostè va a un restaurant, si li porten alguna cosa freda, demanarà que li ho canviin? I es queixarà?". Un silenci tens s'apoderà d'ell. En aquest moment vaig poder comprovar fins on arriba l'inutilesa d'aquest tipu de gent. Seguidament, va perdre els papers i començà a dir que és que "vostè es posa nerviós, no es posi nerviós" quan, en realitat, el que estava nerviós era ell. REALMENT PATÈTIC.
En el paràgraf anterior, ja els havia parlat de la seva covardia. Aquí arriba al punt màxim. Amb un moviment audaç i ràpid -jo no l'havia vist- fa que vingui una noia -que feia pinta d'encarregada, cobrar massa i "chupar del bote"- amb cara de pocs amics i amb aires de superioritat. O sigui que no s'ho pot fer sol. És que han de ser 2 contra 1? El tema dels pollastres arriba a la seva expressió màxima mentre ells dos, que semblaven iaies xafarderes, s'amagaven darrere un gran panell on s'exposen les impressionants ofertes del Supermercat. Les persones de les zones circundants, s'assabenten del tema i fins i tot fan un petit moviment d'acostament cap a nosaltres. Allò ja no era una simple reclamació. Els 2 MOSQUETERS semblaven com haver iniciat una guerra. Ara ens deien que anéssim a altres supermercats a veure si ens els canviarien. Nosaltres, en un intent de volguer defugir de l'escàndol, marxem COM UNS SENYORS.
PER CERT, EN AQUEST COMENTARI NO HE FET RESSÓ DEL SEGÜENT: DURANT AQUESTA ESTONA, VAM SER INSULTATS DIVERSES VEGADES AMB EXPRESSIONS COM "VOSTÈ ESTÀ BOIG", "A QUI SE LI ACUDEIX CANVIAR DOS POLLASTRES" O RIALLES PER TOTA LA CARA.
AQUEST MISSATGE VOL TENIR UNA FUNCIÓ DE DENÚNCIA SOBRE REALITATS QUE SOVINT PASSEN PERÒ QUE NO ENS EN DONEM COMPTE:
The BESt Site.