PUNYAL DE SENTIMENTS
La tempesta continuava
mai s'acabava.
Les estrelles brillaven
no s'apagaven.
El vent bufava
tot cedia al seu pas.
Les fulles volaven
i mai aterraven.
La lluna era plena
tothom la mirava.
Era una nit de tempesta
i un cor es va trencar.
El cor ferit era el meu
el culpable tu.
El teu punyal de sentiments
l'assessí que em va ferir.
El que em va curar
les teves dolces paraules
Què va passar?
Això mai es podrà contestar.